L’estiu de 2007 vàrem tenir el luxe de tenir com a professor convidat a Gary Graden (Cary Grant per a més d’un murcià, com per exemple el batlle de Villanueva de Segura)! Gary Graden dirigeix el Cor de cambra de l’església de Sant Jacob a Estocolm, l’Orpheus Vokalensemble… i ha estat deixeble d’Eric Ericson. De fet me’l varen presentar a Estocolm, quan hi vaig anar el febrer de 2007 per sentir el “Cor de cambra Eric Ericson”. Jo tenia molta curiositat per saber com treballaven l’afinació, els suecs, perquè els seus cors més representatius són capaços de cantar repertoris d’allò més complexos sense perdre la lluminositat que dóna una afinació del tot correcte sempre! No vaig quedar gens decebut, perquè vaig aprendre a racionalitzar problemes que ja notava a vegades en altres cors, però que no sabia sobre quin fonament teòric se basava la meva intuïció a l’hora d’arreglar-los quan dirigia. Del repertori del curs hi havia 3 obres especialment complicades, dues d’elles pel muntatge, i una altra que era difícil de tot, ja que en Gary Graden l’havia encarregada al compositor Bon Hansson com a exercici pels estudiants de direcció. Aquestes tres obres eren: “Claviante Brilioso” (Thomas Jennefelt), “Hear my prayer, O Lord” (Purcell/Sandström) i “Salve Regina” (Bo Hansson).
Fou la primera vegada que afrontava repertori d’aquesta complexitat, però vaig mirar d’aprofitar el curs per participar activament en el muntatge de les 3 obres i dirigir, en el concert final, la Salve Regina. Del director assistent del curs, n’Albert Alcaraz (que venia per primera vegada) vàrem cantar una obra molt interessant, “Ecce quomodo moritur iustus”. En aquesta foto, amb el personal esgotat, en Gary, me donava classe. Què me devia dir?!?
Tomeu Quetgles Roca's Weblog 